Begues sota la lupa de l’Audiència Nacional

Entre les diferents mocions que l’Ajuntament de Begues aprova habitualment a través del seu Ple Municipal es troba un text de suport al Parlament de Catalunya per la resolució 1/XI sobre l’ inici del procés polític a Catalunya provocat pels resultats de les eleccions del 27 de setembre. S’estigui o no s’estigui d’acord amb aquesta resolució i el seu contingut crec que una immensa majoria de persones coincidiria en que els representants d’un municipi, com els que conformen el ple, poden mostrar de manera també pacífica i democràtica el seu suport a una institució com el Parlament. Doncs aparentment per a l’Audiència Nacional aquest fet podria ser constitutiu de delicte.

Si més no així es desprèn del fet de que aquesta setmana els Mossos d’Esquadra, a instàncies d’aquest tribunal, hagi presentat un requeriment en el que se’ns demana tota la informació possible sobre com, qui i quan es va aprovar aquesta moció. Tot sigui dit, no som l’única població catalana que en aquests moments està sent investigada per fets similars. També a d’altres ajuntaments que han aprovat mocions similars s’han demanat aquestes dades.

Una no pot per menys que preguntar-se: que no seria més senzill dirigir-se al Parlament de Catalunya per preguntar per la resolució 1/XI? O, si m’apureu, no es podria dirigir a la Delegació de Govern que és on es remeten tots els acords presos? Seria, evidentment, més fàcil.

Ens hem de preguntar doncs quin interès té l’Audiència Nacional en enviar els Mossos d’Esquadra, obligats per la cadena de comandament, als ajuntaments. Algú podria pensar que darrera d’aquestes actuacions es troba la voluntat de pressionar els municipis, com a base de la piràmide que som, per evitar que sigui públic i notori l’afany independentista de tants catalans i catalanes. Seria aquesta una decisió molt pobre.

No podem oblidar que els representants públics som, precisament, ni més ni menys que això: les persones que representem la voluntat de la majoria. Tant és el nom de les persones que un ple han votat a favor de donar suport al procés per a assolir una independència real d’Espanya. El que veritablement importa és que aquests regidors i regidores ho han fet seguint la voluntat de les persones que els han votat.

Si hem aprés alguna cosa de les darreres celebracions de la diada nacional de l’11 de setembre és que la força de Catalunya no es troba a les seves institucions. No es troba ni al Parlament, ni als ajuntaments ni, si molt m’apureu, al propi govern de la Generalitat. La força amb la que reclamem un nou marc de relació amb Espanya està en la voluntat de centenars de milers de catalans i catalanes. I això és quelcom que cap tribunal pot fer seure en una banqueta i condemnar.