Cuidem dels que ens cuiden

En aquests dies que són de descans per a tantes i tantes persones m’agradaria convidar-vos a tenir un record per totes aquelles persones que treballen en primera línia per a combatre la pandèmia. Al llarg dels darrers mesos, milers de persones s’han exposat a una malaltia com la COVID-19, que tots ens esforcem en evitar, per tal de salvar vides o per aconseguir que el nostre dia a dia hagi estat el millor possible en cada circumstància.

Estic pensant en els sanitaris i les sanitàries, que vetllen per la nostra salut més enllà fins i tot de les seves responsabilitats, fent sacrificis personals i exposant-se de manera continuada al nou coronavirus. Però també en la dels treballadors i treballadores que han mantingut actius els serveis essencials, fins i tot durant els moments més complicats, com han estat els que es dediquen a la seguretat, a la venda d’aliments o a la informació. També ells i elles s’han posat en risc quan ha estat necessari.

Potser algú podria pensar que únicament han acomplert amb la seva feina. En cap cas. Els sanitaris i sanitàries, i m’agradaria fer especial esment del CAP Pou Torre, han hagut de fer un sobreesforç extraordinari. Gràcies al seu compromís, per exemple, podem dir que l’ambulatori del nostre poble s’ha mantingut obert fins i tot en els moments més difícils de la pandèmia i, a dia d’avui, amb tot el cansament acumulat continuen al peu del canó. No podem obviar que el servei públic és molt més que una simple tasca remunerada. Aquelles persones que es dediquen, que ens dediquem, a treballar per al benestar dels demés ho fem en la majoria dels casos des d’una voluntat vocacional. Els sacrificis personals que sovint van lligats a determinades ocupacions van molt més enllà del que es pot pagar amb un salari.

Precisament per aquest motiu crec que és important que fem arribar la nostra estima i el nostre reconeixement a totes aquestes persones. No tot el que fem es pot pagar amb diners i un exemple el tenim en l’esforç que ha fet la nostra sanitat i el treball que encara té per endavant. No deixem doncs de posar en valor la seva dedicació. Més que mai necessitem cuidar d’aquells que tant ens cuiden.