Catalunya està demostrant que el seu esperit democràtic està per sobre de qualsevol altra consideració
La història d’un país, d’un poble, s’escriu en dies com els que hem viscut recentment i amb els que hem de viure en el futur immediat. I, davant de la reacció de la ciutadania catalana als esdeveniments que es van succeint només puc sentir-me orgullosa i emocionada. A la intervenció de facto de la nostra autonomia, a l’agressió a les nostres institucions del passat 20 de setembre, els catalans i catalanes responíem de manera ferma i alegra. Des d’aquell moment l’Estat ha intensificat la seva campanya de la por per aconseguir que el referèndum fracassi. Tots hem vist les imatges dels cossos policials mobilitzant-se per posar-nos sota control, hem comprovat com s’amenaçava als nostres representants públics i als nostres funcionaris o com s’atacava a la infraestructura necessària per votar.
La nostra resposta ha estat sempre la mateixa: posar sempre per davant un somriure i mantenir la convicció de que no existeixen prous lleis o policies que puguin aturar la voluntat decidida de milions de persones.
No puc deixar de lamentar en tot cas l’actitud demostrada per l’Estat. Difícilment podem justificar les mesures que ha pres: des de l’escorcoll d’impremtes, l’entrada a les conselleries, la detenció de càrrecs públics… Tot això únicament per impedir que un poble manifesti de manera pacífica i democràtica una opinió a través de les urnes. De veritat un referèndum és una arma tan perillosa?
Des de la meva posició de representant pública em costa d’entendre aquesta postura. Els alcaldes i alcaldesses hem estat també posats al punt de mira d’aquesta campanya de la por i hem estat amenaçats si decidíem facilitar la votació. No entenen potser que existeix quelcom més gran i important que les decisions que puguin prendre més de 700 representants municipals com és la voluntat majoritària de la ciutadania que es troba al darrere i a la que representem.
Aquest és un moment històric al que hem arribat no perquè els polítics haguem prendre determinades decisions. No. Hem arribat a aquest moment de Catalunya perquè la nostra societat civil s’ha manifestat per reclamar-nos a aquells que ostentem una responsabilitat pública que prenguéssim les mesures necessàries per poder decidir lliure i democràticament entre tots quin volem que sigui el futur del nostre país.
Al llarg dels darrers dies he tingut moltes ocasions per sentir-me orgullosa d’aquesta mateixa societat civil. Els catalans i catalanes hem respost amb alegria a les provocacions i amb flors a les amenaces. És un plaer compartir país amb aquesta gent que sap que l’esperit democràtic i la convivència estan per sobre de qualsevol altra qüestió.
