Existeix una part dels nostre patrimoni que no podem tocar però que és tant important com aquells elements que són visibles i materials.
El patrimoni immaterial està format per les tradicions, la música, les rondalles o els costums que han perviscut, de la mateixa manera que un edifici, al llarg dels segles al nostre territori. En aquestes dates tenim precisament la possibilitat de gaudir amb un d’aquests elements patrimonials com és la música del nostre Cor de Caramelles.
El cor treballa aquests dies en l’enregistrament d’un documental que deixi constància de l’empenta i la il·lusió amb la que aquest grup d’homes s’esforça per a mantenir viva una tradició que al nostre municipi data del 1920. I ens hem de felicitar que, aproximant-se al seu centenari, el Cor de Caramelles continuï oferint, amb l’arribada de la pasqua la seva música en la que es combina la cançó popular amb la sàtira.
La seva participació en la vida cultural del municipi ens garanteix que podrem gaudir en un futur d’aquesta tradició, de la mateixa manera que el treball que comentàvem la setmana passada per la pervivència d’alguns dels edificis emblemàtics de la població permetrà la seva preservació.
Les tradicions i costums tenen la mateixa rellevància que puguin tenir els edificis. Tots dos ens recorden d’on venim i, aquest fet, no deixa de ser una manera d’explicar-nos a nosaltres mateixos una part fonamental del que som avui en dia. Difícilment, sense aquest sentiment de pertinença i sense el coneixement del nostre passat, podrem construir una societat futura que sigui cohesionada i camini envers a objectius comuns.
Finalment, voldria subratllar la importància que aquest tipus de manifestacions tenen per a posar en valor la cultura popular. Ni tota la música valuosa sona als palaus de l’opera ni totes les representacions escèniques que val la pena preservar es troben als teatres. Perquè a la cançó popular i tradicional també trobem les emocions i la història d’un poble.
