En unes hores estrenarem un nou escenari que, a efectes pràctics, ens obliga a continuar mantenint la guàrdia alta contra la malaltia
Després de les darreres setmanes de desescalada, arribem finalment a l’etapa de represa. Algú podria pensar, erròniament, que aquest moment al què arribem ha de ser molt semblant a la vida que vivíem, sense anar més lluny, el passat mes de febrer. Però, a més d’enganyar-nos a nosaltres mateixos, seria un perill pensar d’aquesta manera.
La fase de represa, és un moment en el qual encara no podem parlar d’una rutina com la que coneixíem. Aquest nou escenari, tot i que amb certes variacions, continuarà estant marcat per les principals mesures que ens han portat a veure com queien els contagis i les morts: el rentat habitual de mans, l’ús de mascaretes i la distància social. I és important que des del primer dia prenguem consciència de que ha de ser així.
No ha estat senzill arribar a aquest punt. En el millor dels casos ha suposat per a moltes persones haver de viure en confinament, renunciar a la seva feina i assumir una reducció de les nostres llibertats. En el pitjor dels casos ha suposat patir directa o indirectament la malaltia en la seva vessant més greu. És important que no deixem de banda els sacrificis que ens ha suposat, ja que si no sabem gestionar la manera en la qual ens comportem en aquesta nova fase, és probable que haguem de tornar a fer front als mateixos esforços que ja s’han fet. I ningú no vol tornar enrere.
Permeteu-me que, la gran responsabilitat que tinc per garantir també la salut dels meus veïns i veïnes, faci que em prengui amb moderació l’arribada a la a l’etapa de represa. Crec que seria una servidora pública poc curosa si no reclamés de tots els beguetans i les beguetanes que fem servir el seny i la responsabilitat social. És el que els temps tan estranys que vivim ens reclamen. Quan sortim per la porta de casa pensem en nosaltres i pensem, també en tot moment, en els demés.
