Demà s’inaugura a la població de Biscaia una exposició de la què, properament, també podrem gaudir a Begues
Tot i que pugui a sonar tòpic, és també una realitat que l’art és un llenguatge universal. Independentment d’on siguem, una pintura o un poema ens poden transmetre les mateixes emocions a persones ben diferents. Aquí trobem un dels principals valors de la cultura ja que, gràcies a que no entén de fronteres ni de barreres, ens ajuda a apropar-nos a persones que podíem pensar que estaven molt lluny de nosaltres.
A Begues tenim un exemple perfecte d’aquest poder de l’art en la mostra ‘Me queda la mirada’ que demà s’inaugura a la població biscaïna d’Orozko. Aquesta és una exposició que ha estat produïda pel Centre Experimental de les Arts, Vallgrassa, convidant a artistes plàstics catalans i bascos a realitzar pintures al voltant de poemes de Blas de Otero. El projecte ha estat impulsat per les diputacions de Barcelona i Biscaia i compta també amb el suport dels ajuntaments d’Orozko i Begues. Properament tindrem la sort de poder gaudir també d’aquesta mostra al nostre municipi.
En primer lloc és de justícia que ressaltem el valor artístic de ‘Me queda la mirada’ ja que la feina feta permet tornar a reclamar i a posar en valor l’obra d’un escriptor de l’alçada de Blas de Otero i ho fa, a més, oferint-nos la possibilitat de gaudir de l’obra de vint-i-cinc artistes. Si sempre hem sentit a dir que un poema pot tenir tantes interpretacions com persones el llegeixen, aquesta exposició ens ofereix una aproximació gràfica a la manera en que cada artista ha llegit a Otero.
Però, a més, aquest projecte ens permet establir un pont amb un municipi amb el que tenim molt en comú com és Orozko. Es tracta d’una població de dimensions similars a les de Begues, proper també a una ciutat d’influència i ubicada en una serralada. Aquest fet ha donat encara més valor a la nostra participació ja que ens ha posat en contacte amb un municipi molt proper, tot i que llunyà en la distància, amb el que tenim molt per compartir i, de ben segur, també per aprendre.
Un cop més podem afirmar que l’art i la natura són de les poques qüestions que ens permeten establir ponts i unir pobles.
