L’ocupació, una preocupació continuada

Anunciem aquesta setmana des de l’Ajuntament de Begues el proper inici d’un nou programa destinat a potenciar les capacitats d’aquelles persones que volen accedir a una feina. En aquest cas l’atractiu de la proposta rau en que aquells que hi prenguin part aprendran a fer servir els recursos que trobem a Internet per crear i potenciar la seva marca personal i, a partir d’aquí, per trobar la feina que s’ajusti millor a les seves característiques personals. D’alguna manera és un gir més a l’hora de trobar eines que facin que les persones del nostre poble puguin accedir més fàcilment al mercat laboral.

Algú podria pensar que donat que la taxa d’atur que es registra a Begues és de les més baixes del nostre entorn i que es troba molt per sota de les mitjanes a la comarca i a Catalunya, aquests esforços no són necessaris. Més enllà de la nostra voluntat de dirigir aquestes polítiques tant als que es troben en l’atur com a aquells que volen millorar la seva situació laboral, crec que hem de considerar les actuacions d’ocupació com a una preocupació continuada.

Si em permeteu l’exemple, de la mateixa manera que no es pot considerar que existeixi una accidentalitat o una mortalitat tolerable, tampoc podem dir que pot haver un nombre d’aturats que sigui raonable.

La manca d’una feina té uns problemes profunds, especialment quan parlem de famílies. Afecta a qüestions com la seva tranquil·litat personal i les seves finances, però també a aspectes bàsics com poden ser garantir que es disposa del propi habitatge i, en els casos més extrems, que no s’ha de renunciar a cobrir d’altres necessitats bàsiques com l’alimentació els serveis. Sota aquesta perspectiva considerem que no existeix una taxa d’atur que sigui assumible.

Per aquest mateix motiu voldria animar a aquelles persones que podeu haver perdut l’esperança en trobar un lloc de treball a continuar perseverant i a continuar formant-vos. Malauradament no és molt el que podem fer per canviar les dinàmiques del mercat laboral. Però, cadascun de nosaltres, sí que pot fer molt per adaptar-se a les seves exigències.