Per entendre els problemes a la carretera a Gavà hem de considerar l’excepcionalitat de la situació i la realitat del nostre entorn
Viure tan pròxims a la natura com vivim a Begues ens aporta molts beneficis i avantatges. Però també hem d’assumir que també comporta inconvenients que, més enllà de les previsions que es puguin fer, són difícilment controlables. Recentment hem tingut un exemple amb els problemes sobre la mobilitat i les connexions que han provocat les intenses pluges dels darreres dies. Estem parlant de més de 200 litres per metre quadrat acumulats en un interval de temps molt breu i que arriben, a més, quan al gener ja havíem patit els danys provocats pel temporal Glòria. Més que mai podem dir que plou sobre mullat.
Crec que és important tenir en consideració aquests fets per a avaluar correctament l’origen del problema i l’excepcionalitat de la situació, en especial pel que fa a la carretera que ens connecta a Gavà. Aquesta via ha estat objecte per part del govern català, com a administració responsable, d’importants treballs de millora, amb la inversió recent de més d’un milió d’euros i, abans que s’iniciés l’actual crisi sanitària, s’estava treballant en la licitació d’un projecte per a realitzar un estudi geològic de la zona. De fet un grup de geòlegs ha treballat també aquests dies per a avaluar els danys i tenir en consideració l’estat actual de la muntanya per a estudi que s’ha de realitzar.
El passat dimecres vaig tenir l’oportunitat de tractar la qüestió en una reunió virtual de la que també participaven el conseller de Territori, Damià Calvet, el secretari general de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó, el director general d’Infraestructures de Mobilitat, Xavier Flores, i el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Jaume Massó, i puc garantir que el treball dut a terme fins al moment ha estat l’adequat. De la mateixa manera que quan ha estat necessari demanar millores l’Ajuntament ho ha fet, crec que l’actuació de manteniment de la carretera i el seu entorn està ben encaminada.
En tot cas, i tornant a la idea amb la qual començava aquest text, hem de ser conscients que quan es donen la mà situacions meteorològiques excepcionals i la presència de la natura, que és per definició controlable només fins a un cert punt, ens podem trobar amb incomoditats com la viscuda. Tinc tota la confiança, en tot cas, que les actuacions realitzades i les previstes per al futur ens ajudaran a que aquestes molèsties siguin les mínimes possibles i exigibles.
Dins de la desgràcia de l’actual moment, com a mínim ens queda el consol que els desplaçaments que hem hagut de fer han estat els molt menys que els habituals en aquests dies marcats del confinament. Permeteu-me aprofitar, un cop més l’ocasió, per a continuar-vos animant a mantenir-vos a casa vostra tot el temps que sigui possible. Encara no podem donar aquesta guerra per guanyada. Ànims!
