Amb molt poc podem fer molt per frenar el COVID 19, però ho hem de fer tots i totes

 

En el moment en el qual escric aquestes línies són prop d’11.600 els casos confirmats de COVID 19 a Catalunya i 672 persones les que han mort per aquesta malaltia. Però, per si encara no fos una realitat prou dura, ens aboquem a un panorama desolador que, segons els experts, podria suposar la mort de 7.600 a 13.000 catalans i catalanes. Per a que us feu idea de la magnitud de la tragèdia penseu que suposa la desaparició, en el millor dels casos, d’una població lleugerament superior a tots els beguetans i beguetanes.

Permeteu-me que exposi la situació d’una manera tan directa i crua. Però la mida del problema ens obliga a parlar sense embuts i a dir les coses clares.

I amb aquesta mateixa sinceritat haig de tornar a insistir amb totes les meves forces per a demanar-vos que respecteu el confinament i reduïu al mínim els vostres desplaçaments. Ho tornaré a dir perquè val la pena que ens ho repetim una i una altra vegada: no sortiu de casa si no és absolutament imprescindible. Aquesta és una mesura universal adreçada a tothom, no únicament a les persones que puguin estar ja malaltes. I es que podem tenir la malaltia i no patir encara els símptomes.

A dia d’avui l’única manera a través de la qual podem salvar vides és mantenint el confinament de la manera més estricta que ens sigui possible. La Policia Local està actuant i ho continuarà fent per a evitar que es produeixin incompliments del que estableix l’estat d’alarma, però no podem ser vigilants de totes i cadascuna de les persones del nostre poble. Cadascú ha d’assumir la seva responsabilitat.

Pensem que tothom que surt de casa, sigui positiu o negatiu, sense tenir ni símptomes ni saber-ho, posa en risc o s’exposa a la comunitat. I amb una solució tan fàcil com quedar-se a casa es resol. Organitzeu compres , planifiqueu-vos a casa, però eviteu sortir, per vosaltres i pels que estimeu. Està a les vostres mans.

De la mateixa manera m’agradaria subratllar el paper de totes les persones que s’han ofert com a voluntàries per a donar suport als veïns i veïnes que es troben en una situació més vulnerable. És cert que, sovint, en els moments més durs també podem veure la part més maca i emocionant de l’ésser humà. M’agradaria fer-los arribar el meu agraïment i el de tot el poble i fer-lo també extensiu a totes les persones que estan posant el seu esforç per aturar un enemic invisible. Som-hi!